Una Llei terrible

Diuen que només volen fer una modificació limitada de la llei Orgànica d’Educació, LOE, i per això l’anomenen LOMCE, “Lei Orgànica para la Mejora  de la calidad Educativa, i no és una broma”.

Diu el preàmbul de la Llei: “la LOMCE surge de la necesidad de dar respuesta a problemes concretos de nuestro sistema educativo”…”Los cambios propuestos…estan basados en evidències.”

Quins problemes i quines evidències poden justificar la destrucció del model de cohesió social que ens ha donat la immersió lingüística.   

Quina ment pot suposar que una “revàlida” al final de la primària i la secundària aportarà una millora en l’educació dels infants i joves.

Quines intencions reals s’amaguen al modificar el 4t de la ESO en dos itineraris , batxillerat i formació professional, i afirmar que es podrà cursar segons l’oferta educativa dels centres docents.

Quina millora pot suposar realitzar rànquings de centre educatius publicant els seus resultats.

Aquesta és una llei poc democràtica que segrega a l’alumnat segons les seves creences religioses, segons el seu nivell socioeconòmic, segons la seva llengua…És una llei que ens transporta a les èpoques més fosques de la nostra història recent…És una llei que ataca i destrueix el servei públic d’educació.

Dir NO A LA LOMCE és dir si a:

L’ESCOLA PÚBLICA.

A LA DEMOCRACIA.

A UN FUTUR MILLOR

  

Un temps per a cada cosa i cada cosa al seu temps

Si hi penses una mica, te n’adones que el temps passa molt despresa i sembla que ens empeny i empeny als nostres alumnes. Però la percepció del temps  no és la mateixa per a nosaltres que pels infants.

Iniciem el curs pensant i planificant les classes, les activitats, les avaluacions,... i organitzem en el temps els continguts a treballar cada trimestre, els horaris escolars lectius i no lectius. La quantitat d’hores de cada matèria han de quadrar i les graelles a omplir són un veritable repte matemàtic.

Un temps per a cada cosa i cada cosa al seu temps. De segur que aquesta és una bona dita que no podem aplicar a l’adquisició de coneixements. Un temps per a les matemàtiques, un temps per a la llengua, un temps per al medi, o per a la plàstica, o la música o l’educació física. I tots els alumnes al mateix temps. L’aprenentatge no és compartimentat ni és igual per a tots.

Potser a l’educació el que cal és trobar el temps adequat per a cada alumne i per cada edat i concretar-ho a les activitats i és amb aquesta perspectiva que els nens i nenes han de ser els veritables protagonistes de l’escola. El treball per projectes, supressió dels llibres de text, les activitats amb la participació d’alumnes de diferents nivells són exemples per submergir-nos en una educació del present mirant el futur  d’aquests infants que avui omplen les nostres aules.

Traieu-vos els rellotges i gaudiu dels temps, lentament i sense presses, que en el nostre entorn també passen coses dignes d’admirar i, si mirem atentament, potser descobrirem un món diferent que ens ajudarà a créixer. 

Imatges de la mobilització de la comunitat educativa en defensa de l'educació pública

La doble vida de CiU

Descarregar fitxer